Els quatre avantatges principals de les bosses no-teixides

Les bosses-no teixides representen una nova alternativa a la "contaminació blanca" (residus de plàstic). Amb l'augment de noves fonts d'energia i l'augment de la contaminació ambiental, les autoritats rellevants han començat a defensar la protecció del medi ambient i la conservació de l'energia. En un esforç per eliminar aquesta "contaminació blanca" i millorar la nostra qualitat de vida, moltes persones conscients del medi ambient han optat per un producte nou: la bossa no-teixida. Els seus avantatges són àmpliament reconeguts. Les bosses de la compra no-teixides estan fetes en realitat amb teixits-de plàstic i no-tèxtils; molta gent assumeix erròniament que, com que s'anomenen "bosses", han d'estar fetes de materials naturals-una idea errònia comuna. Les bosses-no teixides-costurades són un tipus de teixit-no-teixit sec; el mètode d'unió de punt-utilitza estructures d'ordit-de teixir per reforçar xarxes de fibra, capes de fil, materials no-tèxtils (com ara pel·lícules de plàstic o làmines metàl·liques) o combinacions d'aquests, creant així una tela no-teixida. Les matèries primeres més habituals per a les bosses no-teixides són el polipropilè (abreujat com a PP) o el tereftalat de polietilè (abreujat com a PET, comunament conegut com a polièster). Pel que fa a l'impacte ambiental, són similars a les bosses de compres de plàstic normals, ja que cap de les dues són totalment biodegradables. Des d'una perspectiva específica del cost-rendiment, en condicions idèntiques, les bosses no-teixides generalment tenen una resistència a la tracció més baixa que les bosses de plàstic i no són impermeables; a més, el seu preu sovint és diverses vegades superior al de les bosses de plàstic. Les bosses-no teixides-perforades amb agulla són un altre tipus de teixits-no-secs; aquest mètode utilitza l'acció de perforació de les agulles de pues per reforçar mecànicament una xarxa de fibra solta, consolidant-la en un teixit cohesionat. En particular, el PP-igual que el PE que s'utilitza a les bosses de compres de plàstic estàndard-pertany a la categoria dels "Cinc plàstics d'ús general-"; es tracta de varietats plàstiques que no es degraden ni després de 50 anys. El cost de producció de-bosses no teixides comprèn principalment dos components: el cost de les matèries primeres i el cost de processament de les bosses. Al mercat hi ha una gran varietat de teixits no-teixits amb diferents especificacions i estructures de costos. Les bosses de teixit no-Spunlace es produeixen dirigint raigs d'aigua fins a-alta pressió sobre una o més capes de xarxes de fibra; això fa que les fibres s'enredin entre si, reforçant així la xarxa i impartint un cert grau de resistència a la tracció. Les bosses-no teixides-unides tèrmiques es creen incorporant agents d'unió termoplàstics fibrosos o en pols a una xarxa de fibra; A continuació, la tela es sotmet a escalfament, fusió i posterior refredament per consolidar-la en un teixit acabat. Les bosses no-teixides són productes eco-ecològics i un tipus de bossa d'embalatge molt utilitzat, que s'utilitza principalment per comprar, empaquetar, fer publicitat, electrònica, roba i articles de decoració. La característica més distintiva del teixit no-són les seves propietats-ecològiques-de les quals els productes plàstics no tenen; concretament, el temps necessari perquè pateixi una degradació natural és significativament més curt que el de les bosses de plàstic. En conseqüència, les bosses no-teixides són àmpliament reconegudes com l'opció més econòmica i pràctica per a les bosses de compra-ecològiques.